Crònica des de la Cabana Postavarul

El viatge a Romania que va fer Mattew Tree és ben diferent del nostre, ja que aquest fou el 1990 i amb set anys el país s'ha transformat radicalment, això sense comptar que ell probablement hi anava sol, és anglès i evidentment no anava a fer muntanya ni a esquiar. Però em va agrada tant la seva crònica del viatge que des de la cabana Postavarul a Poiana Brasov vaig fer un intent de crònica a l'estil Mattew Tree, en singular i sense un sol punt...

Vaig arribar a l'aeroport de Bucharest, en un avió on ningú parlava la meva llengua, només se sentia parlar en espanyol, rumanés i una mica d'anglès i vaig recollir el meu equipatge, de la mateixa manera que, com passa a tots els aeroports que he conegut, hauria pogut recollir qualsevol maleta de les que no para de donar voltes, o pitjor encara qualsevol hauria pogut recollir la meva, i tot seguit veig que els meus esquís han arribat però estan llençats al mig d'un passadís i espero que arribin els de l'Imma que no arriben mai, fins que l'endemà una noia que ha assegurat que ja haurien arribat, ens informa "the baggage is here", i després d'una dia sencer voltat per Bucharest em trobo en un alberg de Brasov, ciutat de 200.000 habitants però que té caràcter de poble, potser perquè estic al centre o potser perquè ara neva i m'ho miro des da la finestra, i no m'equivoco si dic que me'n vaig a dormir esperant que l'endemà hi hagi 2 o 3 pams de neu pels carrers, i així és que la ciutat de Brasov es desperta vestida de blanc i començo a córrer pels carrers plens de neu llençant boles a l'Imma i glaçant-me les mans i flipant perquè feia molt de temps que veia una nevada com aquella en una ciutat, tot el dia amunt i avall fins que torna a fer-se de nit i el fred ens empaita a dins dels bars i fins l'alberg, però pitjor és el fred d'avui a la Cabana Postavarul que m'ha deixat les mans ben garratibades mentre intentava entendre l'estil de vida del romanesos que per ser moderns fan veure que escolten música horrible i estrident, als bars i botigues, impossible que musicalment agradi a ningú, i et preguntes que com pot ser, i altres preguntes sense respostes com el complicat sistema de punts per utilitzar els remuntadors i cabines de les estacions d'esquí.