Crònica des de l'aeroport

Llarga espera a l'aeroport Henri Coanda d'Otopeni, Bucuresti.

El darrer dia que vaig escriure a la llibreteta de notes, va ser a la Cabana Postarovul, a les pistes d'esquí de Poiana Brasov, no es pot dir que hagi plogut gaire des d'aleshores però si que hem fet una pila de kilòmetres i visitat un munt de "puestus".

A Brasov vam enganxar una nevada que va deixar bona part de Romania ben blanc, un blanc que aguantarà forces dies ja que el fred és intens i la neu no es fon fàcilment, sobretot a les zones muntanyoses del Càrpats Meridionals on estàvem nosaltres. La neu s'ha mantingut a l'alta muntanya i als camps i boscos, i en alguns racons de les voreres de les ciutats, però les pistes d'esquí ja estan ben pelades, aquí els canons de neu no saben ni el què és i tampoc tenen per costum fer mans i mànigues per aprofitar la neu dels marges i acondicionar les pistes.

Abans no ens vam donar compte que aquella nevada seria pràcticament la única neu que veuríem caure en la nostra estada a Romania, vam disfrutar de valent al llac Balea o Bâlea Lac, a 2.070 m. on no hi falta neu ni tampoc fred. A Balea Lake, no hi ha pistes d'esquí, però hi puja un telefèric i un carretera (7c) que travessa els Càrpats amb un túnel per sota el pic més alt de Romania, el Moldoveanu amb 2.544 m., la carretera a l'hibern està totalment sepultada de neu i només és transitable fins a Bâlea Cascada d'on surt el telefèric que puja fins a Bâlea Lac, on hi trobem una mica de merder; a part del llac totalment glaçat, un hotel que porta el mateix nom, un hotel a mig construir però abandonat, la cabana Vila Paltinu antic refugi del Ceucescu on encara s'hi conserva la seva cambra, un refugi de muntanya tancat, i atenció: un hotel i una església de gel que estan acabant de construïr.

Per sota el recorregut del telefèric s'hi obre la vall Valea Bâlei amb un desnivell de 800m. esquiable encara que una mica salvatge, vam tardar més de quatre hores per fer el descens, recorregut que el telefèric fa en menys de 15 minuts. No teníem gaire clara la ruta de baixada, ja que calia superar el desnivell de les parets de Bâlea Cascada que tanquen el torrent, era tard, nevava i feia molt fred. Després d'una bona estona de patiment, vam aconseguir baixar per una canal brutal i molt carregada de neu fins arribar a la part baixa del torrent, on ja estàvem fora de perill i podíem esquiar còmodament sortejant el riuet i amb pocs minuts ja érem a punt de tornar a pujar al telefèric.

Vam passar dues nits a Bâlea Lac, la primera a l'Hotel Bâlea Lac i la segona al refugi del Ceucescu, la Cabana Vila Paltinu, on un suposat home del temps hi tenia una estació metereològica i ens va pronosticar mal temps per l'endemà. Tanmateix el dia es va aixecar impecable i sense un núvol, teníem ganes de sortir amb les pells de foca fins un collet que hi havia davant mateix del refugi o fer alguna ruta i aprofitar el dia esplèndid, però no ens trobàvem gaire fins, l'Imma estava ben marejada i havia passat molt mala nit i jo començava a tenir un principi de grip que em duraria 2 o 3 dies més. Com que no estàvem per gaires excursions, vaig voler repetir la pujada fins al collet que ja havia fet la primera tarda que vam arribar, aquest matí però feia molt fred i les pells no se'm enganxaven a les soles i no em vaig sentir gens fort per esforçar-me a pujar fins el coll, així que a mitja pujada vaig acabar de tibar les pells i vaig tornar avall.

Mentre l'Imma tornava amb el Telefèric vaig repetir el descens del dia anterior, ara ja coneixia el camí i no feia mal temps, i malgrat que no estava en les millors condicions físiques era molt temptador un descens en solitari. Les primeres pales estaven ben glaçades, igual que el dia anterior, però aviat trobaria una neu pols genial que em permetia enfonsar-me fins els genolls.

Vaig intentar buscar un pas millor per baixar les parets de la cascada, i em vaig colar per una llarga i estreta canal amb molta neu acumulada, que per ser sincer no vaig disfrutar gaire ja que pe patia per no tirar-me la neu al damunt, amb poca estona vaig sortir del perill situant-me al llist del torrent, però aquesta vegada força més amunt que el dia anterior, ara no més calia esquiar pel mig de torrent fins a Bâlea Cascada on m'esperava la Imma amb alguns espectadors impacients.

Bâlea Lac, és força turístic a nivell nacional però encara conserva el caràcter més autèntic de Romania, amb les antiquades instal·lacions del telefèric i els seus personatges quasi integrats en el paisatge, com els operaris del telefèric o l'home del temps. No obstant, un caràcter que no trigarà a desaparèixer, substituint l'antic telefèric per modernes góndoles, amb l'innovador Ice Hotel ja inaugurat, i els primers intents de comercialització d'Heli-ski que el grup d'austríacs que vam trobar-nos ja estan estudiant.

Després d'aquest episodi ja no hem fet gaire muntanya, a part d'alguna excursioneta curta, la resta dels dies hem fet molts km. de carreteres plenes de grillats. Dels llocs visitats, més interessants destacaria Sibiu, Sighisoara i Cluj-Napoca.

Sibiu és una ciutat, recentment reconeguda com a capital de la cultura europea, destaca pel seu centre medieval molt ben conservat i amb accés restringit de cotxes, hi hva fer dues nits, amb una escapada a Sighisoara per visitar un dels castells medievals més antics prop d'on diuen que va néixer el Dràcula.

Cluj-Napoca, la capital de Transilvània amb moltes universitats i molt moviment al carrer, que ens va cridar l'atenció per tenir el museu dedicat a l'espeleologia d'Emil Racovita , que quan vam aconseguir visitar ens va decebre una mica, ja que es limitava a uns quants plafons i algunes vitrines amb molts llibres i documentació històrica sobre Bioespeleologia. Més tard, hem sabut que Emil Racovita, fou el pare de la Bioespeleologia, encara que en aquell moment ens esperàvem trobar informació de les cavitats romaneses i no pas una pila de llibres sobre fauna cavernícola.

Ens vam apropar als Apuseni Mountains, on hi ha un parell d'estacions d'esquí, Stâna de Valei i Gârda de Sus, la primera va resultar ser un munt de ferro vell d'antigues instal·lacions que semblaven estar en desús. Ens hi vam passejar amb les pells de foca fins que vam quedar ben xops per una pluja intensa d'aigua-neu. A Gârda de Sus, no hi vam parar, però ja semblava una estació més moderna amb pistes amb major desnivell.

La ciutat més apartada que vam visitar, en acostar-nos als Apuseni Mountains va ser Oradea, capital de la regió de Crisana, la darrera ciutat que va passar a formar part de Romania, el 1920, després de pertànyer a l'imperi Austrio-hungarès.