Finalment, vam visitar el castell del Dràcula i realment, a part de 4 souvenirs que hi havia al pati d'entrada, no sembla que li donin gaire importància al tema, sinó que més ben al contrari.
El castell sigui del Dràcula o no, es pot visitar, pero tampoc hi ha cap referencia del draculin, hi ha diverses exposicions i para de comptar.
8 comentaris:
Ostrrrres, ostreees.... quin viatge! ja fa dies que vaig intentar fer un comentari, però al final allò que passa!
M'he passejat una mica per les vostres fotos... deu ni do xavalets!!!! quina canya!!!´
Bé, espero que torneu sans i estavis després de tantes aventures! UNA ABRAÇADA de la vostra germaneta.
LLÚCIA i JORDI
m'encanta veure aquest reportatge i les fotos mentre m'estic florint de calor i aburriment a la feina. Moltes gràcies :-)
brrrrrrrr.
Feia dies que us buscaba i mai hi pensava.
Sembla que deu fer molt de fred en aquest país. No sé si jo hi podria anar tant fredolic com sóc.
Bé, ja us aniré llegint.
Moltes felicitats.
Adéu
JOSEP
Ens heu tingut una setmana sense noticies, marranus, entre el dràcula, la gran nevada i el festival de licor.... El Navarru volia enviar una expedició de rescat.
Aprofiteu que aviat tornareu a la vida real, com la resta dels mortals.
Que ya sus vale!!!!!!!!!1
Gemma&Cya
PD. el Nas preguntar si ha de venir a buscar-vos al Prat.
que es fotin ! i que tornin per l'autopista amb els esquis posats :-)
Ostres, Carles....
"la envidia te corroe"
pobrets, que estan refredats, vomitosos, cansats, sense camara, tornaran a perdre els esquisus, el Jaume s'entrebancarà a l'escala de l'avió i els hauran fotut fora de la feina per campanerus.
De totes maneres si els anem a buscar al Prat és perquè ens portan un regal, si no de que....
Gemma
Casun l'olla, fot la tira de dies que volia ESCRIURE i no podia pel rotllo aquest del google i jo sense recordar que tinc adreça de gmail i amb problemes per esciure-us. Per fi puc tot i que torneu demà.
Quin viatge més guapu que us heu parit "podrits" (Jaume dixit)
Això del blog és una passada tot i que no he pogut comentar res fins ara, he seguit tots els comentaris i fotos i aquí a Tetassa fotent-me de calor com tots els parents i amics que us escriuen.
Quines esquiades, quines nevades, des del sahara català ens morim d'enveja sana perquè no trepitgem neu guapa des de temps immemorials.
Pep takatu
Ho he aconseguit, ho he aconseguit,
als meus 42 anyets he aconseguit comunicar-me a través d'aquest invent tant modern.
Una abraçada tortolitos
Pep el takatu
Publica un comentari a l'entrada